CANÇONS ESSENCIALS CATALANES

UN RÀPID RECORREGUT PER LES CANÇONS ESSENCIALS

LES CANÇONS DE 'ESPECTACLE "CANÇONS ESSENCIALS CATALANES"

Quan diem "espectacle", en contes de "recital" és amb consciència. La formació teatral de Sergi Dantí més les seves investigacions històriques i antropològiques, li fan presentar un espectacle amb ritme, divertit, interessant i emotiu al mateix temps.

Aquí, un trosset de 14 de les cançons essencials, en 5 minuts.

comentaris del public

Thank you for bringing to life the heart and soul of Catalunya

in a way that only fine folk music can do.

SEATTLE - USA

Vous, catalans, êtes
un peuple très sympatique et musical.
Les 3 suisses

Soc catalana i em sento orgullosa

que hi hagi algú com tu, Sergi,

que faci aquests recitals

Per la nostra tradició, cultura e identitat,

són clau iniciatives com la seva

Sortosament sempre hi haurà els trobadors com vostè.

Les nostres cançons reviscolen esperits...

Un très beau moment partagé grâce a vos

magnifiques chansons que nous n’oublierons plus

(França)

Moltes gràcies per contribuir a poder ser el que som.

Fa 40 anys que canto aquestes cançons.

Però ha estat aquesta nit quan les he redescobert...

Us desitjo tot l’èxit que mereix l’originalitat d’aquest concert.

Escoltar les teves cançons...

m’ha fet sentir un munt de coses,

com si escoltés contes, veies teatre...

Ho fas amb una naturalitat bestial!

I m’ha meravellat com cantes

Una lliçó de transmissió del que és important.

Gràcies per la vostra sensibilitat

... y muchos más / i molts més

ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA

ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA -

Quizás la canción catalana más hermosa

Una de las mas bellas canciones catalanas. Se cree que proviene de 1659, cuando por el Tratado de los Pirineos se reparten Catalunya, hasta entonces un país, entre Francia y España, dejandola dividida en dos. El ruiseñor, "libre como un pájaro" no tiene fronteras y puede pasar a llevar mensajes de amor. O de queja, de la hija "malmaridada" con un pastor del otro lado, que añora a su madre.

https://youtu.be/l8Pw1vr8-X4

MUNTANYES REGALADES

Copio este texto de los "Quadres Catalans de Toulouse de Llenguadoc Midi-Pyrénées" (www.cadrescatalans.com ) porque tiene un valor emocional que considero importante compartir

C'est d'abord et surtout l'hymne des Terres Catalanes de France. Aucun d'entre nous ne peut l'entendre sans ressentir l'émotion étrange d'un serrement au cœur, ou de frissons dans tout le corps. Qu'il s'élève dans une nuit étoilée d'été, à la Sant Joan par exemple, à la fin d'une cérémonie familiale, mariage, communion, etc. ou tout simplement autour d'une table réunissant, quelques compatriotes loin du "pays", ce chant détermine aussitôt l'ambiance du moment. C'est le lien avec le Passé, avec l'Avenir, avec les ancêtres, avec la terre, dont le «Canigó» est l'éternel symbole".

Se dice que fue cantada en 1275, en el casamiento del infante Jaume de Mallorca, hijo de Jaume I, con la princesa Esclaramunda de Foix, inteligente y criticada por unir conocimientos a su condición de mujer, nieta de otra dama del mismo nombre, cátara que acabó quemada en la masacre de Montsegur).

MUNTANYES REGALADES

Muntanyes regalades són les del Canigó
que tot l'estiu floreixen, primavera i tardor.
Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor.

El pare m'ha casada, m'ha donada a un pastor,
ell se'n va a la muntanya, jo resto al Rosselló.

Ell beu de l'aigua clara, jo bec vi de lmillor;
ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó.

El menja pa moreno, jo em menjo del flecó;
ell cull brotets de menta, jo floretes d'olor.
Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor.

CANCION PARA LOS CATALANES QUE MURIERON LEJOS DE SU TIERRA "En una terra llunyana"

CANCION PARA LOS CATALANES QUE MURIERON LEJOS DE SU TIERRA
"En una terra llunyana"
Este es un homenaje a los exiliados catalanes, aquellos que murieron en países lejanos sin poder nunca más volver a pisar su tierra, a ver su mar, a oler su viento. Siempre me ha impresionado mucho este detalle. Es un anhelo tan biológico o tan animal, que renunciar a él por imposición del fascismo victorioso, debe ser triplemente doloroso.
Así vivía una familia catalana en tierras lejanas. Enseñando a sus nietos las canciones y la lengua de su país, "por si un día podían volver".
Canción en catalán con subtitulos de su versión en castellano.

Diu qui ha vingut a veure les

“CANÇONS ESSENCIALS CATALANES”
a la Biblioteca de Barcelona

Soc catalana i em sento orgullosa

que hi hagi algú com tu, Sergi,

que faci aquests recitals

Sortosament sempre hi haurà els trobadors com vostè.

Les nostres cançons reviscolen esperits...

Moltes gràcies per contribuir a poder ser el que som.

Per la nostra tradició, cultura i identitat,
són clau iniciatives com la seva.
Moltes gràcies.

Gràcies per portar a la vida el cor i l'ànima de Catalunya, de la manera que només la millor musica folk ho pot fer.
Seattle, USA

Forta guerra entre Moros i Cristians

Tres germanes esperen durant anys que els arribi el seu galà. La més petita el veu arribar de França al front de la seva cavalleria. Al preguntar-li: Perquè haveu trigat tants anys?" Rep la seva resposta: "N'hem tinguda forta guerra entre Moros i Cristians"...
Podrem inferir l'època de la cançó: segle X, XI...?

N'hi havia tres ninetes,

de la vila són, de la vall d'Ordina,

asentades en un banc,

de la vila són, de la vila gran.

Totes tres enraonaven:

Quan vindran nostres galans?

Ja en respon la més grandeta:

El meu vindrà d’ací un any.

Ja en respón la mitjaneta:

El meu no trigarà tant.

La petita és en la finestra:

cap a França està mirant.

Veu venir cavalleria,

el seu galan al davant:

d'atrevideta que n'era

ja el va esperar al portal.

Les primeres parauletes:

Per què haveu trigat tants anys?

N'hem tinguda forta guerra

entre moros i cristians.

PETITA SIMFONIA INDEPENDENT - MOZART I LA INDEPENDÈNCIA CATALANA

MOZART I LA INDEPENDÈNCIA CATALANA:

Fa uns mesos, em vaig despertar amb una sensació molt estranya. Havia somiat que Mozart em deia:

"Quan despertis, posaràs la lletra que jo no vaig poder escriure, per raons que ja imaginaràs, a la meva "PETITA SIMFONIA NOCTURNA", obra que vaig voler dedicar a la

Independència de Catalunya".

(veure partitures més a baix)

No em va sorprendre molt, atès que en l'època en què ho va escriure, ja feia mes de mig segle que Catalunya havia perdut els seus drets, les seves lleis i el seu idioma després d'haver estat derrotada i ocupada per les tropes de Felip V.

L'obra és exactament la de Mozart, que -segons em va comentar-, estava dedicada a dos cors: Un, el Cor del Poble Català. l'altre, un quartet vocal que ell va denominar, amb el seu suau accent austríac "Quartet Botifler o Peperu", i orquestra o piano acompanyant.

Podeu escoltar-la aqui...

Però, a la nostra Catalunya, el poble s’expressa amb una manera impecablement cívica i, inclús, artística que revela un nivell absolutament especial.

Al sentir els primers crits d'Independència (Ín-Indé-Independenciá!), vaig pensar que seguien un ritme curiós, no conegut, gens típic dels estadis de futbol, en general més bàsics i primitius...

Això em va quedar giravoltant pel cap fins que ho vaig “escoltar” perfectament: el poble català estava cantant Mozart!. En els carrers, les places, els 11 de setembre i molts altres dies, s’escoltava, perfectament, la seva Petita Serenata Nocturna (Eine kleine Nachtmusik - Serenade No. 13 in G major, K. 525)

I em vaig dir: si els europeus (especialment, aquells qui decideixen) veuen que els catalans, en comptes de cridar insults a altres països, i fer exhibició de “mal rotllo” agressiu, primitiu, exigim la nostra independència amb música de Mozart als carrers... ens veuran d’una manera més positiva, amb més respecte o simpatia...

Per això, vaig crear la “PETITA SERENATA INDEPENDENT” obra a doble coral basada clarament en el primer moviment (Allegro) de la serenata de Mozart.

Hi ha dos interlocutors: el POBLE (la gran coral) i els preocupats PRO-OCUPACIÓ (o UNIONISTES / ANTI-INDEPENDENTISTES / ESPANYOLISTES o com es vulgui dir... ) un quartet u octet (amb possibilitats d’estar disfressats de personatges polítics coneguts). La posada en escena pot significar una manera d'enriquir molt més el text, subratllant moments i frases que poden portar més humor o emoció, segons quines siguin.

Aquí, les partitures. Podeu copiar-les… i cantar-les!

PARTITURA GENERAL...

PETITA SIMFONIA INDEPENDENT-GRAL-MOZART-DANTÍ

Veus Femenines i Masculines de la Coral 1 i la Coral 2

VF-Cor 1 P.Simfonia Independent-

VF-Cor 2 P.Simfonia Independent-

VM-Cor 1 P.Simfonia Independent-

VM-Cor 2P.Simfonia Independent-

No deixeu de comentar-ho!!

ENTRADA LLIURE - dilluns 18 /12/17 - BIBLIOTECA DE CATALUNYA

"EL DESEMBRE CONGELAT"?... Si... però no... Qui es va quedar congelat va ser Lluis XVI

Sorpresa catalans!… Aquesta preciosa cançó de lloança al Senyor té encara una altra història. Aquí, la cantem amb la lletra que va signar un tal François Marchant (1761-1793) definit com “chansonnier royaliste” (de la reialesa) per burlar-se dels revolucionaris francesos (Condorcet, Dantón…) i escarnir-los amb comentaris que avui dia podria signar la premsa d'aquesta eterna dreta burleta que abunda al nostre país i al món: “Acabarem compartint les nostres dones, ja que aquesta és l'essència d'una República “ben democràtica”.

Le Grand Projet (Lou Gran Prouget) - Parouli de François Marchant, chansonnier royaliste (1761-1793).
Sus l’aria “Le saint craignant de pécher”. (Sourça : F. Moureau, E. Wahl.)

Un soir, disait Condorcet À plus d’un confrère,
J’ai dans la tête un projet Qui pourra vous plaire :
Il nous faut, mes chers amis, Établir en ce pays

Une ré, ré, ré, Une pu, pu, pu,
Une ré, Une pu, Une république D’une forme unique.

Danton voulait de Louis Porter la couronne,
Mais bientôt à mes avis Danton s’abandonne.
Car il pense comme moi Que rien ne vaut mieux, ma foi,

Qu’une ré, ré, ré, Qu’une pu, pu, pu, ..........
Qu’une ré, Qu’une pu, Qu’une république . Bien démocratique.

3rs coublet
On porte aux cieux un héros Tant qu’il est utile,
On jouit de ses travaux, Ensuite, on l’exile (1).
Cela n’est pas trop décent, Mais c’est l’usage pourtant

D’une ré, ré, ré, D’une pu, pu, pu,
D’une ré, D’une pu, D’une république Bien démocratique.

4e coublet
Sans craindre d’un importun Les discours infâmes,
Nous mettrons tout en commun Jusques à nos femmes.
Si nous agissons ainsi, C’est pour mieux saisir l’esprit

D’une ré, ré, ré, D’une pu, pu, pu,
D’une ré, D’une pu, D’une république Bien démocratique.

from Cançons Essencials Catalanes - En Directe, released 01 September 2012

Cançó del Lladre

Una mostra de la capacitat de la musica popular per a sintetitzar una historia de vida en pocs trets . A cada estrofa corresponen potser, cinc o deu anys. I la tornada, va prenen u sentit diferent a cada cop que se la canta... Fa la impressió de que , després del que ell imagina ser el seu pitjor pecat, delicte, que es el de robar el amor de la nina, es va sentint culpable i (“ejplicacion freudianoargentina” ) i es deixa empresonar. Però també, es aquí a on l'acomiadament és mes tràgic. El primer “Adeu clavell morenet..” , fa la impressió de que diu un “piropo” a alguna noia, ja que “festeja i presumeix”... El segon, com a lladre ja, es com de “listillo” que s'acomiada de la seva víctima. Al tercer (el traginer) el mateix. El quart, el de la nina, ja el fa amb una mica de angoixa: l'amor li ha clavat les urpes... El últim, és, el mes tràgic i definitiu... al menys, així ho intento cantar jo...

LA CANÇO DEL LLADRE

Quan jo n'era petitet / festejaba i presumia,
espardenya blanca al peu / i mocador a la falsia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grander, m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar, ofici de cada dia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

Vaig robar un traginer que venia de la fira,
li prenguí tots els diners i la mostra que duia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

Quan he tingut prou diners, he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

La justicia ja m'ha pres i en presó fosca en duia.
La justicia ja m'ha pres i em farà pagar amb la vida.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

Opinions del Públic

cliqueu en la imatge per a poder veure-la més gran

alquiler de autocaravanas

CANTANT amb els catalans de Mexic.

Ver esta publicación en Instagram

Cançons Essencials Catalanes, a càrrec de @sergidanti i presentació de la seva darrera novel·la. A l’Orfeó Català de Mèxic., 31 /8/ 2019

Una publicación compartida de Xavier Bosch i Garcia 🎗 (@xavier.bosch.garcia) el 30 Ago, 2019 a las 7:09 PDT

QUAN VÀREM PERDRE L'IMPULS REPUBLICÀ?

31/7/2020

Com és que s'ha perdut l'impuls republicà?

Quan vàrem decidir quedar-nos tranquils amb les condicions que ja teníem, malgrat que encara una més mica empitjorades?

Quan es va desmuntar el poderosíssim impuls del l'ANC, Òmnium, Tsunami Democràtic? Quan van perdre força? Hi ha alguna data exacta per a començar a parlar de la desil·lusió?

PERQUÈ LA DESIL·LUSIÓ EXISTEIX...

Potser íntima i no confessada, pot ser que ni volem parlar d'ella, però avui podem veure la desil·lusió existint claríssimament, i és tema de xerrades, comentaris i al·lusions per part de tothom, encara que en "petit comitè". Potser dins teu encara no sigui una convicció (ni dintre meu, i tant de bo mai ho arribi a ser!) Però podem palpar-la al nostre voltant.

...I TÉ UNA DATA

Sí. Hi ha una data i jo us la diré, encara que segurament ja la penseu. Va ser la tercera setmana d'octubre de 2019, quan la impotència es va disfressar de violència i es va passejar per Barcelona, però aquesta vegada, també de la mà dels independentistes, xafant tot allò que fins ara havíem construït: el relat més poderós dels catalans en les últimes dècades. Els catalans que fins llavors constituïen un moviment orgullós del seu pacifisme, orgullós de com va defensar la seva votació, sentint-se exemple de quelcom nou, d'haver aguantat a peu dret les càrregues i organitzat, distribuït i fet efectives les urnes. Tothom tenia una sensació de victòria, encara que no haguéssim "guanyat" res... (a part de un referèndum) Havia triomfat un moviment diferent, admiració del món i de nosaltres mateixos, que ens omplia d'emoció i del desig de fer-ho bé, de mostrar-nos diferents, de marcar una distància amb la societat violenta i cruel que ens envolta, amb la crispació estúpida que ens trenca els nervis... Nosaltres érem diferents.

OPINIONS CONTRÀRIES

A molts ens va molestar ja des del principi, perquè teníem clares les opcions. A molts els hi va semblar bé, i que "no havíem de sentir-nos superiors a aquests joves (200...300?), que tenen “la seva forma d'expressió". Bé. Tema de xerrades durant algunes setmanes. Ara, ja, ni se'n parla.

Molta gent s'enfada per escoltar això. Em diuen que "no es pot posar l'altra galta", que "si volen violència, la tindran", que "el poble s'expressa violentament quan és atacat amb violència"... Que tenim "dret a manifestar la nostra indignació i el nostre odi".

Però sapigueu que va ser aquí quan la gran majoria de la gent va entendre que estava absolutament perduda la possibilitat de fer un canvi profund. I hi ha un únic argument que els pot fer pensar (no sé si canviar)...

ELS GOVERNS ENS VOLEN VIOLENTS

A ningú se li escapa que les forces "de l'ordre" insisteixen a crear violència. Es disfressen d'independentistes per venir a crear violència. Tiren pedres contra les vitrines. Comencen ells. Tenim mil proves filmades dels agents infiltrats (inclús demanant disculpes) quan eren expulsats de les manifestacions per tot el poble. Tenim les imatges del Parc de la Ciutadella, al Parlament. Tenim totes les mentides que es creen per a poder demostrar que som violents. Tenim els judicis, en el qual l'Estat té com a únic argument que som violents. Penso que en aquests fets objectius i documentats, estem d'acord.

QUI POT NO PREGUNTAR-SE...?

Hi ha algú que no es pregunti per què les forces de l'Estat ens inciten a la violència?

Algú creu que és per què tenen por que siguem violents?

O no serà perquè, considerant que ells tenen el monopoli de la violència, tenen els mitjans, estan entrenats, i és la seva feina... ens porten del nas cap a la violència?

Doncs, ara és el moment. Pregunta-t quina pot ser la raó que las Fuerzas de Seguridad del Reino de España s'infiltrin entre els manifestants per a crear violència.

Ja ho has pensat? N'estàs segur?

Sàpigues que n'hi ha alguns que encara no entenen que ells volen això. Tu pots ser un d’ells. Algú pot no adonar-se'n? Algú no entén que cada contenidor cremat ha sortit a tots els diaris i noticiaris del món i ha aixafat la nostra imatge de poble diferent, de rebel•lió diferent? Algú no sap que ens han estudiat amb passió els guerrillers zapatistes perquè podíem significar una nova forma de lluita social? Algú no sap que al voltant del món ens han conegut per crear un nou tipus de moviment, profund, democràtic, seré i lluitador com pocs?

Va ser en aquest moment, que uns pocs varen seguir estúpidament les ordres de l'Estat Espanyol (“Au, reaccioneu amb violència d’una santa vegada!”), quan va començar la decadència (espero que momentània) de l'independentisme. I de l'orgull independentista.

Tornarà, però, espero, amb encara més consciència. Era tan poderós. Era tan emocionant.
I estàvem tan orgullosos de pensar que... Era tan català!

Sergi Dantí Mira

Por qué debéis ir a la BIBLIOTECA DE CATALUNYA... (entre otras cosas)

Cançons Essenciales Catalanes en la Biblioteca Nacional de Catalunya, claustres de l' Hospital de la Santa Creu (s.XIV)

Al costat dels arcs gòtics dels jardins d'un dels més antics Hospitals del món, on va ser portat a morir Antonio Gaudí confós amb un captaire, podreu conèixer i compartir les més belles cançons catalanes des de 1275 fins a la Guerra Incivil. Les més belles melodies i les cançons més divertides, amb les quals comprendre què sentien els cavallers de fa 800 anys o les adolescents de fa 300, o els barcelonins de fa 100. És un passeig per la Història de Catalunya i la vida de les seves gents a partir de les cançons. Podeu sol·licitar un CD per escoltar les cançons, gravat en viu.

Aquesta noble construcció data del 1400 i està a dos-cents metres de les Rambles. La Biblioteca de Catalunya recolza així el treball d'investigar, rescatar i “aggiornar” les cançons que les mares i àvies catalanes

han cantat durant molts segles.

Així els francesos s'assabentaran que una famosa nadala catalana era una cançó de borratxos francesa, i que en temps de la Revolució Francesa era cantada pels realistes (del rei, no de la realitat) per burlar-se de Danton, Condorcet, etc. Els anglosaxons s'assabentaran que algunes tendres cançons catalanes es canten en les costes d'Escòcia. Els catalans que “El Noi de la Mare”, és una nadala de tres països llatinoamericans, que ho prenen com a propi.

Tots els divendres a les 20.30 h. entrada: 12 € .

Amb explicacions en castellà, català, anglès, francès, portuguès o italià. I amb els texts perquè el públic pugui cantar.

La Increible Història de les Cançons Catalanes.

TOTS ELS DIJOUS, A LES 20 H,

al Cafè de l'Òpera, podreu escoltar

LA INCREIBLE HISTÒRIA DE LES CANÇONS CATALANES,

un recull de la nostra història passada per la òptica dels trobadors que van cantar les cançons que, de àvia en àvia, ens han anat conformant musicalment com a poble, Us assabentareu de quines cançons catalanes cantava en Lluis XVI, abans de perdre el cap, de quines son les que es canten a Amèrica Llatina, i quina, que de ben segur coneixeu, es va cantar al 1257, al casament del Infante Jaume de Mallorca amb la càtara Esclaramunda de Foix, o algunes altres coses...

La entrada val 9 euros, AMB CONSUMICIÓ INCLOSA, i 6 € pels menors de 12 anys.

Ho farem al CAFÈ DE L'ÒPERA, que va començar a funcionar com a tasca per a aprovisionar als viatgers dels carruatges que sortien de Barcelona, i, passant per a diversos noms (des del 1837, amb la inauguració del Liceu, es va transformant en una xocolateria vienesa de "alta gama" que diríem ara) època de la qual es conserven els miralls i alguns detalls de la decoració. Des del 1928 va quedar en mans dels actuals propietaris, que li donen l'estil Modernista amb detalls neo-clàssics que la caracteritza ara.

Poble que Canta i la Petita Serenata Independent

Amb alegria vàrem presentar la PETITA SERENATA INDEPENDENT al Poble que Canta.

El marc no podia ser millor:

l'Associació Memorial 1714, al Fossar de les Moreres.

Era el dia de la presentació de l'Associació Argentins per la Independència.

Com podreu veure, vàrem riure i cantar amb alegria.

L'optimisme porta la força que ens caldrà per acomplir els nostres objectius.

CONCERT DE NADAL AL POBLENOU - AVUI!! ENTRADA LLIURE!!

a les 19 hs. entrada lliure

NADALES I CANÇONS CATALANES A UN MONUMENT NACIONAL

UN NADAL ben CATALÀ
DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTES DE LES DUES DARRERES SETMANES DE DESEMBRE = NADAL 2012

A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA (Antic Hospital de la Santa Creu, Monument Nacional, fundat al 1401), veniu a cantar amb nosaltres...

Dijous, divendres i dissabtes de les dues darreres setmanes del mes de desembre, a les 20.30h

(dies 20, 21, 22, 28, 29, 30 de desembre)

Entrada 10€

A Estelània, la Fira de la Independència.

Les Cançons Essencials Catalanes a la Fira Independentista de Catalunya: ESTELÀNIA. Aquí cantem, i fem cantar: Muntanyes Regalades - Rossinyol que vas a França - L'Hereu Riera - La Filla del Pagés - L'airet de la Matinada - El Sr Ramón - Baixant de la font del Gat.