QUAN VÀREM PERDRE L'IMPULS REPUBLICÀ?

31/7/2020

Com és que s'ha perdut l'impuls republicà?

Quan vàrem decidir quedar-nos tranquils amb les condicions que ja teníem, malgrat que encara una més mica empitjorades?

Quan es va desmuntar el poderosíssim impuls del l'ANC, Òmnium, Tsunami Democràtic? Quan van perdre força? Hi ha alguna data exacta per a començar a parlar de la desil·lusió?

PERQUÈ LA DESIL·LUSIÓ EXISTEIX...

Potser íntima i no confessada, pot ser que ni volem parlar d'ella, però avui podem veure la desil·lusió existint claríssimament, i és tema de xerrades, comentaris i al·lusions per part de tothom, encara que en "petit comitè". Potser dins teu encara no sigui una convicció (ni dintre meu, i tant de bo mai ho arribi a ser!) Però podem palpar-la al nostre voltant.

...I TÉ UNA DATA

Sí. Hi ha una data i jo us la diré, encara que segurament ja la penseu. Va ser la tercera setmana d'octubre de 2019, quan la impotència es va disfressar de violència i es va passejar per Barcelona, però aquesta vegada, també de la mà dels independentistes, xafant tot allò que fins ara havíem construït: el relat més poderós dels catalans en les últimes dècades. Els catalans que fins llavors constituïen un moviment orgullós del seu pacifisme, orgullós de com va defensar la seva votació, sentint-se exemple de quelcom nou, d'haver aguantat a peu dret les càrregues i organitzat, distribuït i fet efectives les urnes. Tothom tenia una sensació de victòria, encara que no haguéssim "guanyat" res... (a part de un referèndum) Havia triomfat un moviment diferent, admiració del món i de nosaltres mateixos, que ens omplia d'emoció i del desig de fer-ho bé, de mostrar-nos diferents, de marcar una distància amb la societat violenta i cruel que ens envolta, amb la crispació estúpida que ens trenca els nervis... Nosaltres érem diferents.

OPINIONS CONTRÀRIES

A molts ens va molestar ja des del principi, perquè teníem clares les opcions. A molts els hi va semblar bé, i que "no havíem de sentir-nos superiors a aquests joves (200...300?), que tenen “la seva forma d'expressió". Bé. Tema de xerrades durant algunes setmanes. Ara, ja, ni se'n parla.

Molta gent s'enfada per escoltar això. Em diuen que "no es pot posar l'altra galta", que "si volen violència, la tindran", que "el poble s'expressa violentament quan és atacat amb violència"... Que tenim "dret a manifestar la nostra indignació i el nostre odi".

Però sapigueu que va ser aquí quan la gran majoria de la gent va entendre que estava absolutament perduda la possibilitat de fer un canvi profund. I hi ha un únic argument que els pot fer pensar (no sé si canviar)...

ELS GOVERNS ENS VOLEN VIOLENTS

A ningú se li escapa que les forces "de l'ordre" insisteixen a crear violència. Es disfressen d'independentistes per venir a crear violència. Tiren pedres contra les vitrines. Comencen ells. Tenim mil proves filmades dels agents infiltrats (inclús demanant disculpes) quan eren expulsats de les manifestacions per tot el poble. Tenim les imatges del Parc de la Ciutadella, al Parlament. Tenim totes les mentides que es creen per a poder demostrar que som violents. Tenim els judicis, en el qual l'Estat té com a únic argument que som violents. Penso que en aquests fets objectius i documentats, estem d'acord.

QUI POT NO PREGUNTAR-SE...?

        

Hi ha algú que no es pregunti per què les forces de l'Estat ens inciten a la violència?

Algú creu que és per què tenen por que siguem violents?

O no serà perquè, considerant que ells tenen el monopoli de la violència, tenen els mitjans, estan entrenats, i és la seva feina... ens porten del nas cap a la violència?

Doncs, ara és el moment. Pregunta-t quina pot ser la raó que las Fuerzas de Seguridad del Reino de España s'infiltrin entre els manifestants per a crear violència.

Ja ho has pensat? N'estàs segur?

Sàpigues que n'hi ha alguns que encara no entenen que ells volen això. Tu pots ser un d’ells. Algú pot no adonar-se'n? Algú no entén que cada contenidor cremat ha sortit a tots els diaris i noticiaris del món i ha aixafat la nostra imatge de poble diferent, de rebel•lió diferent? Algú no sap que ens han estudiat amb passió els guerrillers zapatistes perquè podíem significar una nova forma de lluita social? Algú no sap que al voltant del món ens han conegut per crear un nou tipus de moviment, profund, democràtic, seré i lluitador com pocs?

Va ser en aquest moment, que uns pocs varen seguir estúpidament les ordres de l'Estat Espanyol (“Au, reaccioneu amb violència d’una santa vegada!”), quan va començar la decadència (espero que momentània) de l'independentisme. I de l'orgull independentista. 

Tornarà, però, espero, amb encara més consciència. Era tan poderós. Era tan emocionant. 
I estàvem tan orgullosos de pensar que... Era tan català!

Sergi Dantí Mira