Cançó del Lladre

Una mostra de la capacitat de la musica popular per a sintetitzar una historia de vida en pocs trets . A cada estrofa corresponen potser, cinc o deu anys. I la tornada, va prenen u sentit diferent a cada cop que se la canta... Fa la impressió de que , després del que ell imagina ser el seu pitjor pecat, delicte, que es el de robar el amor de la nina, es va sentint culpable i (“ejplicacion freudianoargentina” ) i es deixa empresonar. Però també, es aquí a on l'acomiadament és mes tràgic. El primer “Adeu clavell morenet..” , fa la impressió de que diu un “piropo” a alguna noia, ja que “festeja i presumeix”... El segon, com a lladre ja, es com de “listillo” que s'acomiada de la seva víctima. Al tercer (el traginer) el mateix. El quart, el de la nina, ja el fa amb una mica de angoixa: l'amor li ha clavat les urpes... El últim, és, el mes tràgic i definitiu... al menys, així ho intento cantar jo...

LA CANÇO DEL LLADRE

Quan jo n'era petitet / festejaba i presumia,
espardenya blanca al peu / i mocador a la falsia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grander, m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar, ofici de cada dia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

Vaig robar un traginer que venia de la fira,
li prenguí tots els diners i la mostra que duia.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

Quan he tingut prou diners, he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat, dient que m'hi casaria.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!

La justicia ja m'ha pres i en presó fosca en duia.
La justicia ja m'ha pres i em farà pagar amb la vida.
Adèu, clavell morenet! / Adèu, estrella del dia!