MOZART I LA INDEPENDÈNCIA CATALANA:
Fa uns mesos, em vaig despertar amb una sensació molt estranya. Havia somiat que Mozart em deia:
"Quan despertis, posaràs la lletra que jo no vaig poder escriure, per raons que ja imaginaràs, a la meva "PETITA SIMFONIA NOCTURNA", obra que vaig voler dedicar a la
Independència de Catalunya".
(veure partitures més a baix)
No em va sorprendre molt, atès que en l'època en què ho va escriure, ja feia mes de mig segle que Catalunya havia perdut els seus drets, les seves lleis i el seu idioma després d'haver estat derrotada i ocupada per les tropes de Felip V.
L'obra és exactament la de Mozart, que -segons em va comentar-, estava dedicada a dos cors: Un, el Cor del Poble Català. l'altre, un quartet vocal que ell va denominar, amb el seu suau accent austríac "Quartet Botifler o Peperu", i orquestra o piano acompanyant.
Podeu escoltar-la aqui...
Però, a la nostra Catalunya, el poble s’expressa amb una manera impecablement cívica i, inclús, artística que revela un nivell absolutament especial.
Al sentir els primers crits d'Independència (Ín-Indé-Independenciá!), vaig pensar que seguien un ritme curiós, no conegut, gens típic dels estadis de futbol, en general més bàsics i primitius...
Això em va quedar giravoltant pel cap fins que ho vaig “escoltar” perfectament: el poble català estava cantant Mozart!. En els carrers, les places, els 11 de setembre i molts altres dies, s’escoltava, perfectament, la seva Petita Serenata Nocturna (Eine kleine Nachtmusik - Serenade No. 13 in G major, K. 525)
I em vaig dir: si els europeus (especialment, aquells qui decideixen) veuen que els catalans, en comptes de cridar insults a altres països, i fer exhibició de “mal rotllo” agressiu, primitiu, exigim la nostra independència amb música de Mozart als carrers... ens veuran d’una manera més positiva, amb més respecte o simpatia...
Per això, vaig crear la “PETITA SERENATA INDEPENDENT” obra a doble coral basada clarament en el primer moviment (Allegro) de la serenata de Mozart.
Hi ha dos interlocutors: el POBLE (la gran coral) i els preocupats PRO-OCUPACIÓ (o UNIONISTES / ANTI-INDEPENDENTISTES / ESPANYOLISTES o com es vulgui dir... ) un quartet u octet (amb possibilitats d’estar disfressats de personatges polítics coneguts). La posada en escena pot significar una manera d'enriquir molt més el text, subratllant moments i frases que poden portar més humor o emoció, segons quines siguin.
Aquí, les partitures. Podeu copiar-les… i cantar-les!
PARTITURA GENERAL...
Veus Femenines i Masculines de la Coral 1 i la Coral 2
No deixeu de comentar-ho!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada