REBEU EL CD A CASA VOSTRA - GAUDIU AMB LA FAMÌLIA - I CANTEU AMB NOSALTRES


Poble que Canta i la Petita Serenata Independent


video


Amb alegria vàrem presentar la PETITA SERENATA INDEPENDENT al Poble que Canta.

El marc no podia ser millor: 
l'Associació Memorial 1714, al Fossar de les Moreres. 

Era el dia de la presentació de l'Associació Argentins per la Independència.

Com podreu veure, vàrem riure i cantar amb alegria.

L'optimisme porta la força que ens caldrà per acomplir els nostres objectius.

PETITA SIMFONIA INDEPENDENT - MOZART I LA INDEPENDÈNCIA CATALANA

MOZART I LA INDEPENDÈNCIA CATALANA: 

Fa uns mesos, em vaig despertar amb una sensació molt estranya. Havia somiat que Mozart em deia:
"Quan despertis, posaràs la lletra que jo no vaig poder escriure, per raons que ja imaginaràs, a la meva "PETITA SIMFONIA NOCTURNA", obra que vaig voler dedicar a la 
Independència de Catalunya".

(veure partitures més a baix)

No em va sorprendre molt, atès que en l'època en què ho va escriure, ja feia mes de mig segle que Catalunya havia perdut els seus drets, les seves lleis i el seu idioma després d'haver estat derrotada i ocupada per les tropes de Felip V.

L'obra és exactament la de Mozart, que -segons em va comentar-, estava dedicada a dos cors: Un, el Cor del Poble Català. l'altre, un quartet vocal que ell va denominar, amb el seu suau accent austríac"Quartet Botifler o Peperu", i orquestra o piano acompanyant.

Podeu escoltar-la aqui...



Però, a la nostra Catalunya, el poble s’expressa amb una manera impecablement cívica i, inclús, artística que revela un nivell absolutament especial.

Al sentir els primers crits d'Independència (Ín-Indé-Independenciá!), vaig pensar que seguien un ritme curiós, no conegut, gens típic dels estadis de futbol, en general més bàsics i primitius...

Això em va quedar giravoltant pel cap fins que ho vaig “escoltar” perfectament: el poble català estava cantant Mozart!. En els carrers, les places, els 11 de setembre i molts altres dies, s’escoltava, perfectament, la seva Petita Serenata Nocturna (Eine kleine Nachtmusik - Serenade No. 13 in G major, K. 525)

I em vaig dir: si els europeus (especialment, aquells qui decideixen) veuen que els catalans, en comptes de cridar insults a altres països, i fer exhibició de “mal rotllo” agressiu, primitiu, exigim la nostra independència amb música de Mozart als carrers... ens veuran d’una manera més positiva, amb més respecte o simpatia...

Per això, vaig crear la “PETITA SERENATA INDEPENDENT” obra a doble coral basada clarament en el primer moviment (Allegro) de la serenata de Mozart.

Hi ha dos interlocutors: el POBLE (la gran coral) i els preocupats PRO-OCUPACIÓ (o UNIONISTES / ANTI-INDEPENDENTISTES / ESPANYOLISTES o com es vulgui dir... ) un quartet u octet (amb possibilitats d’estar disfressats de personatges polítics coneguts). La posada en escena pot significar una manera d'enriquir molt més el text, subratllant moments i frases que poden portar més humor o emoció, segons quines siguin.

Aquí, les partitures. Podeu copiar-les… i cantar-les!

PARTITURA GENERAL...

Veus Femenines i Masculines de la Coral 1 i la Coral 2
No deixeu de comentar-ho!!



UN RÀPID RECORREGUT PER LES CANÇONS ESSENCIALS


LES CANÇONS DE 'ESPECTACLE "CANÇONS ESSENCIALS CATALANES"

alquiler casa menorca
Quan diem "espectacle", en contes de "recital" és amb consciència. La formació teatral de Sergi Dantí més les seves investigacions històriques i antropològiques, li fan presentar un espectacle amb ritme, divertit, interessant i emotiu al mateix temps.

Aquí, un trosset de 14 de les cançons essencials, en 5 minuts.



comentaris del public

Thank you for bringing to life the heart and soul of Catalunya
in a way that only fine folk music can do.
SEATTLE - USA

 Vous, catalans, êtes 
un peuple très sympatique et musical. 
Les 3 suisses

Soc catalana i em sento orgullosa
que hi hagi algú com tu, Sergi,
que faci aquests recitals

 Per la nostra tradició, cultura e identitat,
són clau iniciatives com la seva

Sortosament sempre hi haurà els trobadors com vostè.
Les nostres cançons reviscolen esperits...


Un très beau moment partagé grâce a vos
magnifiques chansons que nous n’oublierons plus
(França)
Moltes gràcies per contribuir a poder ser el que som.

Fa 40 anys que canto aquestes cançons.
Però ha estat aquesta nit quan les he redescobert...
Us desitjo tot l’èxit que mereix l’originalitat d’aquest concert.

Escoltar les teves cançons...
m’ha fet sentir un munt de coses,
com si escoltés contes, veies teatre...

Ho fas amb una naturalitat bestial!
I m’ha meravellat com cantes

Una lliçó de transmissió del que és important.  
Gràcies per la vostra sensibilitat

... y muchos más / i molts més


A Estelània, la Fira de la Independència.

Les Cançons Essencials Catalanes a la Fira Independentista de Catalunya: ESTELÀNIA. Aquí cantem, i fem cantar: Muntanyes Regalades - Rossinyol que vas a França - L'Hereu Riera - La Filla del Pagés - L'airet de la Matinada - El Sr Ramón - Baixant de la font del Gat.


NADALES I CANÇONS CATALANES A UN MONUMENT NACIONAL




UN NADAL ben CATALÀ
DIJOUS, DIVENDRES I DISSABTES DE LES DUES DARRERES SETMANES DE DESEMBRE = NADAL 2012




 A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA (Antic Hospital de la Santa Creu, Monument Nacional, fundat al 1401), veniu a cantar amb nosaltres...

Dijous, divendres i dissabtes de les dues darreres setmanes del mes de desembre, a les 20.30h
(dies 20, 21, 22, 28, 29, 30 de desembre)

Entrada 10€


ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA - Quizás la canción catalana más hermosa

Una de las mas bellas canciones catalanas. Se cree que proviene de 1659, cuando por el Tratado de los Pirineos se reparten Catalunya, hasta entonces un país, entre Francia y España, dejandola dividida en dos. El ruiseñor, "libre como un pájaro" no tiene fronteras y puede pasar a llevar mensajes de amor. O de queja, de la hija "malmaridada" con un pastor del otro lado que añora a su madre.



ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA

1. Rossinyol que vas a França, rossinyol,
encomana’m a la mare, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

2. Encomana’m a la mare, rossinyol,
i a mon pare no pas gaire, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol,
perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol
d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.



La Increible Història de les Cançons Catalanes.

TOTS ELS DIJOUS, A LES 20 H, 
al Cafè de l'Òpera, podreu escoltar 
LA INCREIBLE HISTÒRIA DE LES CANÇONS CATALANES, 
un recull de la nostra història passada per la òptica dels trobadors que van cantar les cançons que, de àvia en àvia, ens han anat conformant musicalment com a poble, Us assabentareu de quines cançons catalanes cantava en Lluis XVI, abans de perdre el cap, de quines son les que es canten a Amèrica Llatina, i quina, que de ben segur coneixeu, es va cantar al 1257, al casament del Infante Jaume de Mallorca amb la càtara Esclaramunda de Foix, o algunes altres coses...

La entrada val 9 euros, AMB CONSUMICIÓ INCLOSA, i 6 pels menors de 12 anys.

Ho farem al CAFÈ DE L'ÒPERA, que va començar a funcionar com a tasca per a aprovisionar als viatgers dels carruatges que sortien de Barcelona, i, passant per a diversos noms (des del 1837, amb la inauguració del Liceu, es va transformant en una xocolateria vienesa de "alta gama" que diríem ara) època de la qual es conserven els miralls i alguns detalls de la decoració. Des del 1928 va quedar en mans dels actuals propietaris, que li donen l'estil Modernista amb detalls neo-clàssics que la caracteritza ara. 




ÉSTE CD NO SE VENDE EN MUCHOS LUGARES

SOLAMENTE SE VENDE EN:

Llibreria del Teatre del Liceu - Laie


Llibreries LA CENTRAL


CASA BEETHOVEN, Ramblas




ETNOMUSIC - DISCOGRAFICA

NOUS PUNTS DE VENDA DEL CD A PARTIR DEL GENER


El Cd, gravat en directe i amb la col·laboració del públic
i explicacions de les cançons, es pot trobar a:

Casa Beethoven
- Rambla de Sant Josep 97 - Metro Liceu
Discos Castelló - Tallers, 3 - Metro Pça Catalunya
Etnomusic - Bonsuccés, 6 - Metro Pça Catalunya
Llibreria La Central - Mallorca, 237.- Metro Diagonal
La Central del Raval -Elisabets, 6. - Metro Liceu
La Central del MACBA-Pl del Àngels, 1 - Metro Liceu
La Central del MUHBA -Baixada de la llibreteria, 7 - Metro Jaume I
(PREU: 12€) 


















PROGRAMA DE MA - Versión castellana

CANCIONES TRADICIONALES CATALANAS
Sergi Dantí - (El orden de las canciones puede alterarse)

(Muestra del programa de mano que se entrega al público en sus cuatro versiones: catalán, castellano, inglés y francés. En él se recogen los resultados (algunos sorprendentes) de humildes investigaciones que he realizado sobre éstas canciones y su historia)
 
Estas son las canciones que me enseñaron mis abuelos, los 4 exiliados de la Guerra Civil y que murieron sin poder volver a pisar su tierra. A miles de kilómetros de aquí, querían sembrar en el alma de sus nietos el amor por su tierra perdida. Son canciones que cantaron las bisabuelas de las bisabuelas de las bisabuelas de nuestros tatarabuelos a sus hijos e hijas, y así llegaron hasta mis propias abuelas y a mí. Y a ustedes.

EN UNA TERRA LLUNYANA (S.Dantí)Ésta es la única "actual", y narra la vida de los exiliados catalanes. 

PRESENTS DE BODA
Tres hermanas esperan que les lleguen sus galanes. La más pequeña anuncia que ve venir  el suyo con caballería, desde Francia. Al preguntarle: ¿Por qué has tardado tantos años? Él le responde: “Hemos tenido una dura guerra entre moros y cristianos” Podemos inferir la época de la canción... Es del siglo... (responda Ud!)

MUNTANYES REGALADES
El Himno de las tierras catalanas de Francia, según la propia definición de los catalanes del norte. El Canigó ha quedado como una referencia de la división de Catalunya y su reparto entre los poderosos reinos de España y Francia.  Dicen que fue cantada en el 1275 en el casamiento del Infante Jaume de Mallorca, hijo de Jaume I con Esclaramunda de Foix, una joven cátara de 14 años

L’HEREU RIERA
Del s.XIX… el Hereu Riera está en un baile y le avisan que su amada está a las puertas de la muerte. Va a verla y ella le consuela diciendo que podrá casarse con su hermana, que ella le dejará sus joyas porque ya se siente morir (tema muy frecuente en las canciones medievales) Desesperado, reza a un Cristo, que por supuesto, la sana. Se baila sobre una cruz en el suelo o sobre un vaso de vino.

EL MESTRE
Una niña (quizás s XVIII?) estudia para ser monja (única salida del conocimiento femenino en esa época) Su maestro se enamora y la pide en casamiento. La respuesta de ella es de una inocencia casi infantil: “Señor: no os sabré servir…”

ROSSINYOL QUE VAS A FRANÇA
En 1659, Catalunya queda dividida por el tratado de los Pirineos. Una chica pide a un ruiseñor que pase la frontera para saludar a su madre. Pero no a su padre: él la ha casado con un pastor y ella se considera “malmaridada”. Propone como pago el único bien que poseían las chicas de entonces: un beso y un abrazo. Toca el tema de la “malcasada”, típico de los juglares de aquellos siglos en que el amor romántico pugnaba por imponerse al uso de la mujer como moneda de cambio. Es interesante recordar que esta canción fue grabada en catalán por la diosa del hippismo, Joan Baez., en los años 60.

LA FILLA DEL PAGÉS
Canción burlesca de Carnaval. No debe cantarse como una coral en una iglesia, sino como si fuéramos  irlandeses tras muchas horas en un “pub”. Ese es el espíritu de la canción.
Critica a una chica perezosa que confunde realidad con sueños. Con “una cana” de tela que ha encargado (1,30 mts) dice que hará sábanas, camisas y de lo que sobre, ropa para las muñecas y hasta pondrán una tienda.

MUNTANYES DEL CANIGÓ
Emblemáticas montañas de la Cataluña francesa. Se les canta con nostalgia y admiración por su belleza.

QUÈ LI DAREM?
Un villancico que se canta en toda américa Latina, sin saber que es catalán y sin que los catalanes sepan que es peruano, boliviano y argentino, entre otros.

CANÇO DEL LLADRE
Las canciones populares tienen esta virtud: en cuatro estrofas resumen toda una vida. La intención del estribillo  de esta canción varía según la etapa de la vida que rememora este ladrón que comienza siendo un hombre.

EL DESEMBRE CONGELAT
Una preciosa canción de Navidad catalana, adaptada probablemente a inicios del s XVIII, que ahora sabemos que era una típica canción de borrachos francesa: “Quand la mer Rouge apparut”. Es curiosa la manera tan carnal de referirse a la maternidad de la virgen, centrando la atención en sus pechos y la boca de Jesús. Los obispos del siglo pasado no hubieran dejado pasar esta letra.

LE GRAND PROJET
Una sorpresa para los catalanes… Esta preciosa canción de alabanza al Señor tiene aún otra historia. Aquí, la cantamos con la letra que firmó un tal François Marchant (1761-1793) definido como “chansonnier royaliste” (de la realeza) para burlarse de los revolucionarios franceses (Condorcet, Dantón…) y escarnecerles con comentarios que hoy en día podría firmar la prensa de esa derecha burlona que abunda en nuestro país y en el mundo: “Acabaremos compartiendo nuestras mujeres, puesto que esta es la esencia de una República “bien democrática”.

VORA VORETA DEL MAR
Según Joan Amades, esta canció marinera se canta por toda Europa, hasta Escocia. Es un acanciópn de coser redes” que se cantaban las mujeres mientras reparaban los elementos de pesca de sus maridos. También nos muestra cual era la situación de una chica en aquellos tiempos. Si la raptaban,

L'AIRET DE LA MATINADA
Aprovechamos esta canción festiva para hacer un recorrido por las alegrías catalanas. La siguen las más conocidísimas melodías. Hay que cantar!


MUNTANYES REGALADES

Copio este texto de los "Quadres Catalans de Toulouse de Llenguadoc Midi-Pyrénées" (www.cadrescatalans.com ) porque tiene un valor emocional que considero importante compartir

C'est d'abord et surtout l'hymne des Terres Catalanes de France. Aucun d'entre nous ne peut l'entendre sans ressentir l'émotion étrange d'un serrement au cœur, ou de frissons dans tout le corps. Qu'il s'élève dans une nuit étoilée d'été, à la Sant Joan par exemple, à la fin d'une cérémonie familiale, mariage, communion, etc. ou tout simplement autour d'une table réunissant, quelques compatriotes loin du "pays", ce chant détermine aussitôt l'ambiance du moment. C'est le lien avec le Passé, avec l'Avenir, avec les ancêtres, avec la terre, dont le «Canigó» est l'éternel symbole".

Se dice que fue cantada en 1275, en el casamiento del infante Jaume de Mallorca, hijo de Jaume I, con la princesa Esclaramunda de Foix, inteligente y criticada por unir conocimientos a su condición de mujer, nieta de otra dama del mismo nombre, cátara que acabó quemada en la masacre de Montsegur).

MUNTANYES REGALADES

Muntanyes regalades són les del Canigó
que tot l'estiu floreixen, primavera i tardor.
Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor.

El pare m'ha casada, m'ha donada a un pastor,
ell se'n va a la muntanya, jo resto al Rosselló.

Ell beu de l'aigua clara, jo bec vi de lmillor;
ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó.

El menja pa moreno, jo em menjo del flecó;
ell cull brotets de menta, jo floretes d'olor.
Refrain: Jo que no l'aimo gaire, jo que no l'aimo, no. Jo que no l'aimo gaire, la vida del pastor.

Un argentí reivindica la música tradicional catalana

Sergi Dantí, fill i nét de catalans,
recopila les cançons que cantaven els exiliats

LAMALLA.CAT


Sergi Dantí, cantautor i recopilador de cançons tradicionals catalanes, apreses a l’exili argentí quan era un nen, ofereix un recull que va passar de pares a fills a la seva família. Amb un espectacle que es presenta cada divendres del 2011 a la BIBLIOTECA DE BARCELONA, Dantí vol donar a conèixer el folklore català, especialment als turistes, bona part dels quals creuen que el flamenc és la nostra música.
Les cançons que cantaven els nostres avis, això sí, amb un peculiar accent argentí, són recollides per Sergi Dantí en aquest espectacle.
Cançons que va memoritzar de ben petit i que ara vol compartir amb un públic heterogeni, català, espanyol i estranger, "perquè els estrangers aprecien molt aquesta música i no tenen els nostres prejudicis", diu aquest trobador modern, que assegura que quan va arribar a Catalunya, a principi dels 80, "semblava que els catalans s'avergonyien de cantar aquest llegat musical, convençuts que la música del país era trista".

Dantí, nét de rellevants catalans exiliats com ho van ser Ramon Turró i Emili Mira, és un artista complet. Cantautor, trobador, humorista, i sobretot, un home sense complexos, capaç d'emocionar i fer riure el seu públic, com s'ha demostrat en anteriors espectacles i com es pot veure a partir d'actubre a la BIBLIOTECA DE CATALUNYA, tots els divensdres a les 20,30h.

LA CURIOSA HISTÒRIA DE LES NADALES CATALANES

LA CURIOSA HISTÒRIA DE LES NADALES CATALANES i d’altres cançons. De Sergi Dantí

Històries increïbles de les nostres cançons nadalenques i de les mes boniques del mon.

CATALAN FOLK SONGS & Christmas
CHANSONS & Noëls
CANCIONES y Villancicos
IN THE BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA (s.XIV)

Tots els divendres, fins Nadal, 20,30h, a la Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat
Carrer del Hospital, 56 (antic Hospital de la Santa Creu) -Barcelona, Spain

Entrada: 12 € (ATRAPALO: ESTALVIA 6 €)
http://www.atrapalo.com/entradas/cancons-essencials-catalanes_e49680/

Por qué debéis ir a la BIBLIOTECA DE CATALUNYA... (entre otras cosas)

Cançons Essenciales Catalanes en la Biblioteca Nacional de Catalunya, claustres de l' Hospital de la Santa Creu (s.XIV)

Al costat dels arcs gòtics dels jardins d'un dels més antics Hospitals del món, on va ser portat a morir Antonio Gaudí confós amb un captaire, podreu conèixer i compartir les més belles cançons catalanes des de 1275 fins a la Guerra Incivil. Les més belles melodies i les cançons més divertides, amb les quals comprendre què sentien els cavallers de fa 800 anys o les adolescents de fa 300, o els barcelonins de fa 100. És un passeig per la Història de Catalunya i la vida de les seves gents a partir de les cançons. Podeu sol·licitar un CD per escoltar les cançons, gravat en viu.

Aquesta noble construcció data del 1400 i està a dos-cents metres de les Rambles. La Biblioteca de Catalunya recolza així el treball d'investigar, rescatar i “aggiornar” les cançons que les mares i àvies catalanes han cantat durant molts segles.

Així els francesos s'assabentaran que una famosa nadala catalana era una cançó de borratxos francesa, i que en temps de la Revolució Francesa era cantada pels realistes (del rei, no de la realitat) per burlar-se de Danton, Condorcet, etc. Els anglosaxons s'assabentaran que algunes tendres cançons catalanes es canten en les costes d'Escòcia. Els catalans que “El Noi de la Mare”, és una nadala de tres països llatinoamericans, que ho prenen com a propi.

Tots els divendres a les 20.30 h. entrada: 12 € .

Amb explicacions en castellà, català, anglès, francès, portuguès o italià. I amb els texts perquè el públic pugui cantar.

Forta guerra entre Moros i Cristians

Tres germanes esperen durant anys que els arribi el seu galà. La més petita el veu arribar de França al front de la seva cavalleria. Al preguntar-li: Perquè haveu trigat tants anys?" Rep la seva resposta: "N'hem tinguda forta guerra entre Moros i Cristians"...
Podrem inferir l'època de la cançó: segle X, XI...?


N'hi havia tres ninetes,
de la vila són, de la vall d'Ordina,
asentades en un banc,
de la vila són, de la vila gran.

Totes tres enraonaven:
Quan vindran nostres galans?

Ja en respon la més grandeta:
El meu vindrà d’ací un any.

Ja en respón la mitjaneta:
El meu no trigarà tant.

La petita és en la finestra:
cap a França està mirant.

Veu venir cavalleria,
el seu galan al davant:

d'atrevideta que n'era
ja el va esperar al portal.

Les primeres parauletes:
Per què haveu trigat tants anys?

N'hem tinguda forta guerra
entre moros i cristians.

"DE AQUELLOS POLVOS VINIERON ESTOS LODOS"



Muchos amigos de l mundo nme preguntan por qué hay ese problema con los catalanes, por qu`´e quieren independizarse, y si son nacionalistas.

Les digo que no. Los catalanes no son nacionalistas. Se defienden contra el nacionalismo excluyente español, del que los latinoamericanos sabemos muchísimo. Aqui, una muestra...


  













DE éstos vientos sembrados, llegan los lodos actuales... El espíritu (en éste caso, referido al gallego) que impregnó a los conquistadores del Nuevo Mundo, aquellos los que quemaron en gran hoguera todos los libros mayas, los códices de su historia "porque eran paganos", seguidores de San Cirilo, asesinos perennes de Hypatia y felices admiradores y socios de los nazis, sigue vivo en los que quieren "españolizar" a los alumnos catalanes, les prohiben estudiar la lengua que eligen (por ejemplo a 100.000 valencianos) y condenan a la generalitat deCatalunya a pagar 6.000 euros por cada alumno que quiera estudiar integramente en una sola lenguia, y que sea la castellana. Solo 40 padres lo han pedido. Y ya es ley. Los 100.000 valencianos, a tomar viento...















Moltes vegades ens trobem amb gent que no entén per que els catalans hem de defensar la nostra cultura amb el que sembla un cert aferrissament.

Per que la memòria no es perdi, recordem alguns dels ara coneguts com a "flyers" i antigament dits "volants", que es repartien als carrers en que s'associen l'amor a España i a l' "idioma cervantí" amb la Disciplina.

Quan recordem els que varen lluitar contra aquesta verdadera "barbàrie", no podem menys que reconèixer la immensa raó que els assistia, i els moltíssims anys de penes i dolors i angoixes i patiments que varen causar a tants i tants espanyols, gallecs, andalusos i catalans, entre d'altres



tiras led

Diu qui ha vingut a veure les

“CANÇONS ESSENCIALS CATALANES”
a la Biblioteca de Barcelona



Soc catalana i em sento orgullosa

que hi hagi algú com tu, Sergi,

que faci aquests recitals


Sortosament sempre hi haurà els trobadors com vostè.

Les nostres cançons reviscolen esperits...








Moltes gràcies per contribuir a poder ser el que som.








Per la nostra tradició, cultura i identitat,
són clau iniciatives com la seva.
Moltes gràcies.








Gràcies per portar a la vida el cor i l'ànima de Catalunya, de la manera que només la millor musica folk ho pot fer.
Seattle, USA